dimarts, 29 d’octubre del 2013

Tecnologia i muntanya...

Font: © Editorial Desnivel
http://desnivel.com/material/noticias/apps-para-smartphones-que-se-hacen-pasar-falsamente-por-transceptores-de-avalanchas

Vivim en un mon ple de tecnologia. N'hi ha de bona i de dolenta, d'útil i d'inútil. De la que et pots refiar i de la que et fa perdre el temps.
I està molt bé poder tenir un recolzament en aquesta tecnologia, la bona i fiable, evidentment, per les nostres activitats a la muntanya, però em sorgeixen diversos dubtes al respecte.
Cal suposar que la tecnologia està al nostre servei i no a l'inrevés, i per tant que mai hem de dependre d'ella, sinó que l'hem de controlar nosaltres.
Per això quan observo el meu entorn, quan surto a la muntanya, sigui de l'estil que sigui em pregunto si totes aquestes persones que em trobo carregats amb GPS de totes mides i models, que sempre van buscant cobertura, controlen la tecnologia o més aviat depenen d'ella.
Soc de la vella escola, ho reconec, dels que de petit va aprendre amb el pare a fer servir una brúixola, dels que es quedava encantat mirant un mapa i veient dins el meu cap com les corbes de nivell s'anaven alçant per modelar el relleu per on anàvem a caminar. Suposo que és una de les coses que més recalco amb els grups amb que vaig a la muntanya, i que més riure pot fer als més tecnològics. Però no ens enganyem, orientar-se és imprescindible, i no precisament amb el GPS.
Hi ha infinitat de tècniques per fer-ho, i crec convenient com a mínim conèixer-les, per no passar de l'opció GPS a la del 112 immediatament.

Recordo de petit quan no existien les ultratrail, ni les ironman, però sí les marxes de regularitat, d'atzimuts, Dufour, coordenades i demés, i com participant aprenies com si res a orientar-te, a saber portar un ritme constant, a conèixer el perfil i la dificultat dels recorreguts, a llegir un mapa, a valorar els desnivells, les distàncies i a escollir per on anar sense cap necessitat de tenir una marca cada 15 metres. Però els temps han canviat i avui en dia es valora més el temps emprat que no pas els coneixement que et pugui aportar una cursa.

No puc entendre que ningú vagi a fer una excursió ni que sigui pel Montseny, i que no porti un mapa i una brúixola. Ja no diré res del que s'aventuren pel pirineu diguem-ne “en boles”, i només amb un GPS. Serà que les piles no fallen mai... o clar, que hi ha més piles, segones bateries, carregadors solars, apps per smartphones, i demés tecnologies... No dic pas que no serveixin, sinó que la dependència a les mateixes pot portar a augmentar el risc i el perill d'una sortida, i sincerament des del meu humil punt de vista, això és una acció negligent en cas de rescat, i caldria cobrar aquest tipus de rescat. No només cal preparació física, sinó també formació en d'altres àmbits com aquest, la orientació i lectura del terreny és bàsica i imprescindible, i més tenint en compte el nostre clima tan variable.

Veient aquesta notícia de Desnivel, m'entra la por al cos... Ara substituirem els sistemes Arva per aplicacions pel mòbil i la liarem del tot. No confonguem pas, que una cosa no te res a veure amb l'altre. Si ens fa gràcia clar que en podem descarregar l'aplicació, però no podem dependre d'ella. A la muntanya, cal anar amb uns mínims de seguretat, i no pas depenent d'una aplicació de mòbil.
Sobretot cal remarcar això a les persones que s'inicien, ja que poden caure en el greu error de pensar que com és més econòmic, això que s'estalvien, però sense valorar la pèrdua total de seguretat en la sortida. Siguem previsors, conscients, i ajudem-nos entre tots, així que tinguem cura dels que comencen, com nosaltres quan algú de forma altruista ens va ensenyar a moure'ns per la muntanya. No volguem correr abans d'aprendre a caminar, anem pas a pas, que cal anar aprenent i interioritzant i assumint conceptes per poder agafar experiència a la muntanya...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada